Va ser un any de compartir les vivències i descobrir la comarca, de fer lligams i amistats que com la de Dani i Paco que perduren per sempre.
La meua passió per l'Ovidi Montllor i les seues cançonetes em van fer viure un any a Alcoi, tot i que en aquell moment l'ajuntament encara no li havia reconegut el seu llegat.
Alcoi per mi és un petit poble de muntanya que s'ha fet ciutat, gràcies a un moment de la història que la industria va ser possible i va poder crèixer, i el petit turonet on es trobava se li va fer xicotet, i els profunds barrancs el van obligar a cobrir-se de ponts.
Hi ha dos moments a l'any que la ciutat s'engalana i l'ambient de festa s'escampa per tots els racons , un és a la festa de moros i cristians, quan les filaes omplen els carrers per la primavera, i l'altre moment especial és a la cavalcada de reis, quan els pages reials pugen a les cases.
Un altre record és la romeria a la Font Roja, pel matí reparteixen els canyots i la gent va en romeria a l'ermita .
Els paisatges d'Alcoi es fonen amb les cançons de l'Ovidi, i a cada racó apareix una cançó, al barranc del Cinc on notem la sensació com si se'ns engolira la muntanya, on ell fa vacances com ens diu la cançó" Porteu-me a Alcoi que és el meu poble i allà on comença el barranc del Cinc , prop d'un romer deixeu-me ja, així tindré l'aroma bo, i axi també a prop del rierol vindrà la música " o quan ens parla de la Glorieta, allà on juguen els infalnts.
No podria deixar de parlar de tot el paisatge industrial de vells fumerals que pugen al cel, com la fàbrica del llonganissero, paisatge que ocupa moltes lletres del nostre amic Ovidi Montllor.
La Serra Mariola. L'Altre indret que vaig recórrer és la serra de Mariola, tota a floretes, on malauradament els incendis han deixat la seua petjada i els pins joves intenten esborrar la cendra.
 |
| El barranc del Cinc |
 |
| Escultura de l'Ovidi d'Antoni Miró |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada