Una de les millors sorperses de la caminada que vàrem fer a la tardor del 2011, concretament l'11 de novembre del 2015 va ser la de la Vall d'Alcalà, després d'eixir del poble de Beniaia vam trobar-nos amb el poblat morisc de la Criola, molt millor conservat que el de Benialí.
Una altra vegada, com en el cas de l'anterior poblat les converses varen aflorar, i ens intentàvem situar en aquell moment, en la pell dels habitants dels poblats i la pressió social i cultural que els ofegava. Tot un conjunt de maneres de fer i de costums que el poder d'aquell temps volien que els moriscos agafaren, en l'alimentació per exemple el porc era símbol cristià, i havien de penjar embotit per fer veure el caràcter cristià, en el cas de la llengua, el català era la llengua de prestigi i l'àrab estava mal vist, per altra banda un altre comentari que va eixir va ser el del joliverd, que era molt utilitzat pel món àrab, i per això des del món cristià era una verdura prou mal considerada,que fins i tot ni es ven , es dóna.
Finalment el 1609 l'explusió va marcar la vida d'aquesta gent i d'aquests pobles que es van quedar buits foragitats fora de la seua terra, bàrbàrie que les seues cases encara ploren llàgrimes de calç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada