Alacant és una ciutat de resistència, com si per art de màgia un monstre s' hagués engolit a la gent autòctona i hagueren amagat la gent del país, on els parlants autòctons estigueren en trinxeres i racons.
Fa anys, cap al 2006 vàrem fer la caminada eixint de Mutxamel cap a Alacant, el nom de Mutxamel no té res a veure amb la quantitat de mel, en aquest viatge vàrem descobrir la Condomina, l'antiga horta d'Alacant, l'Albufereta , ara desecada i algunes torres vigies, i la Santa Faç, ens vàrem enfilar a la serra Grossa, on teniem una visió d'Alcant molt bonica. En altres moments hem passejat pels carrers d'Alacant i hem pujat al castell de Sant Ferran.
Aquest febrer vàrem tornar a l'Alacantí, en aquest cas la Torre de les Maçanes, que com ens diuen els entesos el nom no ens fa cap referència a les pomes, i ens recorda un lloc de pas. Vàrem tenir molt bona acollida a casa de Joan, ens vàren mostrar el seu poble i la torre que li dona nom al poble, en arribar a Xixona vàrem celebrar-ho amb un gelat de l'antiu Xixona i un recorregut pel poble que Pau ens va explicar. Després pels carrerons del poble vàrem coronar el castell que ens donava una visió d'aquella part de la comarca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada